Hi ha llocs on la velocitat no importa, on la mirada s’atura i el pensament troba el seu curs natural. “Paraules en Deriva” és eixe refugi: un espai on l’escriptura viatja sense pressa, fluint com l’aigua entre pedres, recollint històries, emocions i preguntes al llarg del camí.
Ací hi caben cròniques de rutes, relats d’albades i de capvespres, instants detinguts en la memòria, versos que brollen després de pedalejar durant hores o de caminar sota la pluja. No hi ha un destí fix, només el plaer d’escriure i de compartir el viatge interior que acompanya cada pas, cada pedalada, cada pausa davant del paisatge.
Sent-te convidat a perdre’t i a retrobar-te entre estes lletres, a llegir a poc a poc, a tornar quan vulgues. Perquè en la deriva, com en la vida lenta, allò important no és arribar, sinó deixar-se portar per la paraula.
Slowletter? De veritat? Tal qual
A vegades, quan parlem de butlletins, sembla que estiguem invocant alguna cosa antiga, quasi prehistòrica. Però no: la Slowletter no és un bombardeig de notícies ni un flux constant de novetats. És més bé una foguera menuda on asseure’s un moment, escoltar i deixar que les coses arriben quan hagen d’arribar.
19/11/25
La bicicleta com a psicòloga
Pot sonar a excusa, una manera de justificar per què necessite una bicicleta o per què necessite tant de temps per entregar-me a ella. Però no ho sent així. Després de tants anys pedalejant, he arribat a comprendre que el ciclisme ha cuidat més la meua ment que el meu cos, encara que també haja fet molt per ell.
En realitat, totes dues van de la mà. Sabem que l’exercici allibera dopamina, serotonina, endorfines… petites descàrregues de benestar que el cos tradueix en una calma plaent.29/10/25
Un Telegram per a unir-los a tots
Sóc fan dels fòrums. Sí, ho sé, segur que sona antiquat. Potser vols dir-ne amb un eufemisme com vintage, perquè no em senta tan desfassat. No passa res: jo també tinc les meues nostàlgies, i en aquest cas em reconec sense problemes com algú de l’antiga escola.
28/09/25
Per què DL Slow està plantejada en bucles?
Deriva Lenta Slowbiking naix de la meua manera real de viatjar. Sóc el primer que no disposa del temps que voldria per recórrer totes les rutes que em ronden pel cap. Treballe a jornada completa i tinc 24 dies laborables de vacances a l’any. Tot i així, he pogut escapar-me durant dues, i fins i tot tres setmanes seguides, per fer rutes de llarg recorregut. Però eixos viatges arriben d’un en un, espaiats en anys diferents, quasi com xicotets tresors que costa tornar a viure.
06/09/25
Inspiració sonora en els Relats Visuals
Sempre he cregut que la música ho complementa tot. A mi, almenys, m’acompanya des de bon matí: quan isc cap a la faena solc escoltar piano o música clàssica per començar el dia amb un ànim suau, temperat. Després, a mesura que avancen les hores, també canvia la banda sonora. La música s’adapta al que faig, al que sent, al que necessite.
25/08/25
Per què Wikiloc i no una altra aplicació?
La resposta és senzilla: no ho crec necessari. Vaig pujar la meua primera ruta a Wikiloc l’any 2012 i, des de llavors, sempre que he volgut descobrir un camí o deixar empremta del meu, aportant així el meu granet a l’“esperit Wiki”, he tornat a eixa mateixa plataforma. És la que conec, la que em resulta còmoda, la que m’acompanya des de fa més d’una dècada. Allí deixe les meues rutes i d’allí recollisc els tracks que, més tard, treballe amb calma al BaseCamp de Garmin. Tot el meu flux de viatge sempre ha estat en BaseCamp… encara que això ja és una altra història.
25/08/25
Deriva Lenta Slowbiking
Imagina disposar d’uns dies per a lliurar-te a una ruta en bicicleta. Tu, la bicicleta i el camí. Imagina avançar a poc a poc, gaudint d’allò que tant estimes: desconnectar per a reconnectar-te a través de la natura. Sense presses, sense l’obligació d’acabar el recorregut si el temps no arriba. No importa: la ruta serà pacient, sabrà esperar sense enfadar-se. L’important és gaudir de cada quilòmetre, de cada instant.
21/08/25
Hi ha llocs on la velocitat no importa, on la mirada s’atura i el pensament troba el seu curs natural. “Paraules en Deriva” és eixe refugi: un espai on l’escriptura viatja sense pressa, fluint com l’aigua entre pedres, recollint històries, emocions i preguntes al llarg del camí.
Ací hi caben cròniques de rutes, relats d’albades i de capvespres, instants detinguts en la memòria, versos que brollen després de pedalejar durant hores o de caminar sota la pluja. No hi ha un destí fix, només el plaer d’escriure i de compartir el viatge interior que acompanya cada pas, cada pedalada, cada pausa davant del paisatge.
Sent-te convidat a perdre’t i a retrobar-te entre estes lletres, a llegir a poc a poc, a tornar quan vulgues. Perquè en la deriva, com en la vida lenta, allò important no és arribar, sinó deixar-se portar per la paraula.
Slowletter? De veritat? Tal qual
A vegades, quan parlem de butlletins, sembla que estiguem invocant alguna cosa antiga, quasi prehistòrica. Però no: la Slowletter no és un bombardeig de notícies ni un flux constant de novetats. És més bé una foguera menuda on asseure’s un moment, escoltar i deixar que les coses arriben quan hagen d’arribar.
19/11/25
La bicicleta com a psicòloga
Pot sonar a excusa, una manera de justificar per què necessite una bicicleta o per què necessite tant de temps per entregar-me a ella. Però no ho sent així. Després de tants anys pedalejant, he arribat a comprendre que el ciclisme ha cuidat més la meua ment que el meu cos, encara que també haja fet molt per ell.
En realitat, totes dues van de la mà. Sabem que l’exercici allibera dopamina, serotonina, endorfines… petites descàrregues de benestar que el cos tradueix en una calma plaent.29/10/25
Un Telegram per a unir-los a tots
Sóc fan dels fòrums. Sí, ho sé, segur que sona antiquat. Potser vols dir-ne amb un eufemisme com vintage, perquè no em senta tan desfassat. No passa res: jo també tinc les meues nostàlgies, i en aquest cas em reconec sense problemes com algú de l’antiga escola.
28/09/25
Per què DL Slow està plantejada en bucles?
Deriva Lenta Slowbiking naix de la meua manera real de viatjar. Sóc el primer que no disposa del temps que voldria per recórrer totes les rutes que em ronden pel cap. Treballe a jornada completa i tinc 24 dies laborables de vacances a l’any. Tot i així, he pogut escapar-me durant dues, i fins i tot tres setmanes seguides, per fer rutes de llarg recorregut. Però eixos viatges arriben d’un en un, espaiats en anys diferents, quasi com xicotets tresors que costa tornar a viure.
06/09/25
Inspiració sonora en els Relats Visuals
Sempre he cregut que la música ho complementa tot. A mi, almenys, m’acompanya des de bon matí: quan isc cap a la faena solc escoltar piano o música clàssica per començar el dia amb un ànim suau, temperat. Després, a mesura que avancen les hores, també canvia la banda sonora. La música s’adapta al que faig, al que sent, al que necessite.
25/08/25
Per què Wikiloc i no una altra aplicació?
La resposta és senzilla: no ho crec necessari. Vaig pujar la meua primera ruta a Wikiloc l’any 2012 i, des de llavors, sempre que he volgut descobrir un camí o deixar empremta del meu, aportant així el meu granet a l’“esperit Wiki”, he tornat a eixa mateixa plataforma. És la que conec, la que em resulta còmoda, la que m’acompanya des de fa més d’una dècada. Allí deixe les meues rutes i d’allí recollisc els tracks que, més tard, treballe amb calma al BaseCamp de Garmin. Tot el meu flux de viatge sempre ha estat en BaseCamp… encara que això ja és una altra història.
25/08/25
Deriva Lenta Slowbiking
Imagina disposar d’uns dies per a lliurar-te a una ruta en bicicleta. Tu, la bicicleta i el camí. Imagina avançar a poc a poc, gaudint d’allò que tant estimes: desconnectar per a reconnectar-te a través de la natura. Sense presses, sense l’obligació d’acabar el recorregut si el temps no arriba. No importa: la ruta serà pacient, sabrà esperar sense enfadar-se. L’important és gaudir de cada quilòmetre, de cada instant.
21/08/25
