Deriva Lenta Slowbiking naix de la meua manera real de viatjar. Sóc el primer que no disposa del temps que voldria per recórrer totes les rutes que em ronden pel cap. Treballe a jornada completa i tinc 24 dies laborables de vacances a l’any. Tot i així, he pogut escapar-me durant dues, i fins i tot tres setmanes seguides, per fer rutes de llarg recorregut. Però eixos viatges arriben d’un en un, espaiats en anys diferents, quasi com xicotets tresors que costa tornar a viure.
A més, sempre he viatjat des de la improvisació. Solc traçar el track sense tindre del tot clar què em trobaré, on dormiré o com serà el terreny. Eixa deriva m’encanta, però això no vol dir que deixe de ser previngut: calcule quilòmetres, desnivell i una estimació de dies; afegisc un parell de jornades per si em pose malalt, o si el temps es gira i necessite esperar que amaine. Tot i això, més d’una vegada he hagut d’escurçar la ruta i reescriure’n el final per arribar a casa a temps i complir amb les meues obligacions.
T’ho conte perquè crec que no hauríem d’esperar tot un any per viure eixos viatges que tant ens remouen per dins. Durant molt de temps vaig cometre l’error de menysprear les escapades curtes:
“Carregar les alforges per a dos dies? Quina mandra.”
“Si no són, com a mínim, dues setmanes, no són vacances.”
I així, entre excuses, em quedava a casa en lloc de regalar-me una sola nit davall les estreles.
La fotografia nocturna em va ensenyar una altra manera de viatjar. Buscava llocs amb poca contaminació lumínica, estudiava l’eixida de la Via Làctia i rastrejava masies, arbres solitaris o formes que pogueren donar sentit a la composició. I així vaig començar a escapar-me els divendres a la vesprada, o els dissabtes de bon matí, amb la bici carregada amb el just per a subsistir un parell de dies perdut en territori DL Slow. Allò em va transformar: vaig descobrir que podia regalar-me xicotetes vacances moltes vegades a l’any. A voltes, una sola nit a la muntanya és suficient per tornar a casa amb l’ànima renovada.
I ací estan els bucles de DL Slow: naixen d’aquelles escapades. Alguns apareixen en la ruta tal com els vaig viure; altres han canviat de forma, perquè en el seu moment no van ser circulars o perquè l’experiència em va portar per desviaments inesperats. Però la filosofia continua sent la mateixa.
Si tens temps per completar la travessia sencera, endavant: serà una experiència llarga, profunda i pausada.
Però si no el tens (perquè la vida va de pressa, perquè treballes, perquè només pots desconnectar un parell de dies), els bucles t’obrin una porta diferent: xicotetes fugides flexibles per desconnectar (o reconnectar).
No tens dues setmanes, però sí una?
Enllaça un parell de bucles i gaudeix de la deriva.
Només un cap de setmana?
Potser et dona per a un bucle.
Tu decideixes com explorar aquest territori.
Jo només t’oferisc camins possibles perquè et siga més fàcil començar.
T’abelleix seguir el rumb de Deriva Lenta?
Deriva Lenta s’ha anat construint pas a pas, prenent decisions conscients pel camí.
Si et ve de gust acompanyar com evoluciona el projecte quan hi ha alguna cosa a contar, la slowletter és el canal més directe.
Deixa un comentari