A vegades, quan parlem de butlletins, sembla que estiguem invocant alguna cosa antiga, quasi prehistòrica. Però no: la Slowletter no és un bombardeig de notícies ni un flux constant de novetats. És més bé una foguera menuda on asseure’s un moment, escoltar i deixar que les coses arriben quan hagen d’arribar.

Sóc fan dels fòrums. Sí, ho sé, segur que sona antiquat. Potser vols dir-ne amb un eufemisme com vintage, perquè no em senta tan desfassat. No passa res: jo també tinc les meues nostàlgies, i en aquest cas em reconec sense problemes com algú de l’antiga escola.

Deriva Lenta Slowbiking naix de la meua manera real de viatjar. Sóc el primer que no disposa del temps que voldria per recórrer totes les rutes que em ronden pel cap. Treballe a jornada completa i tinc 24 dies laborables de vacances a l’any. Tot i així, he pogut escapar-me durant dues, i fins i tot tres setmanes seguides, per fer rutes de llarg recorregut. Però eixos viatges arriben d’un en un, espaiats en anys diferents, quasi com xicotets tresors que costa tornar a viure.

Sempre he cregut que la música ho complementa tot. A mi, almenys, m’acompanya des de bon matí: quan isc cap a la faena solc escoltar piano o música clàssica per començar el dia amb un ànim suau, temperat. Després, a mesura que avancen les hores, també canvia la banda sonora. La música s’adapta al que faig, al que sent, al que necessite.

La resposta és senzilla: no ho crec necessari. Vaig pujar la meua primera ruta a Wikiloc l’any 2012 i, des de llavors, sempre que he volgut descobrir un camí o deixar empremta del meu, aportant així el meu granet a l’“esperit Wiki”, he tornat a eixa mateixa plataforma. És la que conec, la que em resulta còmoda, la que m’acompanya des de fa més d’una dècada. Allí deixe les meues rutes i d’allí recollisc els tracks que, més tard, treballe amb calma al BaseCamp de Garmin. Tot el meu flux de viatge sempre ha estat en BaseCamp… encara que això ja és una altra història.