Pot sonar a excusa, una manera de justificar per què necessite una bicicleta o per què necessite tant de temps per entregar-me a ella. Però no ho sent així. Després de tants anys pedalejant, he arribat a comprendre que el ciclisme ha cuidat més la meua ment que el meu cos, encara que també haja fet molt per ell.
En realitat, totes dues van de la mà. Sabem que l’exercici allibera dopamina, serotonina, endorfines… petites descàrregues de benestar que el cos tradueix en una calma plaent.

Sempre m’ha agradat la fotografia. A tots ens agrada guardar els moments feliços (viatges, trobades, persones), potser perquè intuïm que la memòria, amb el temps, també es cansa. En els meus primers viatges en bicicleta ja vaig començar a preocupar-me