Imagina disposar d\u2019uns dies per a lliurar-te a una ruta en bicicleta. Tu, la bicicleta i el cam\u00ed. Imagina avan\u00e7ar a poc a poc, gaudint d\u2019all\u00f2 que tant estimes: desconnectar per a reconnectar-te a trav\u00e9s de la natura. Sense presses, sense l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019acabar el recorregut si el temps no arriba. No importa: la ruta ser\u00e0 pacient, sabr\u00e0 esperar sense enfadar-se. L\u2019important \u00e9s gaudir de cada quil\u00f2metre, de cada instant. <\/span><\/p>\n Els meus primers viatges en bicicleta no van ser \u201ccicloturistes\u201d, sin\u00f3 reptes d\u2019autosufici\u00e8ncia en clau de bikepacking. I, curiosament, ni eixe era el meu prop\u00f2sit ni n\u2019era del tot conscient. La meua intenci\u00f3 era \u201cviatjar\/descobrir\u201d, per\u00f2 sempre acabava pedalejant tant com em permetien el Sol i les cames, dormint just per a recuperar forces i, a l\u2019alba, tornant a muntar per a continuar pedalant. Gaudia, s\u00ed, per\u00f2 sense saber que l\u2019experi\u00e8ncia podia expandir-se, tornar-se encara m\u00e9s plena. <\/span><\/p>\n Amb el pas dels anys vaig descobrir la meua malaltia: no sabia parar. I quan un la detecta, diuen, ja t\u00e9 mig cam\u00ed fet cap a la curaci\u00f3. Aix\u00f2 creia jo. Em va costar aprendre a aturar-me, a arribar a un lloc bell i simplement quedar-m\u2019hi. No per a fer la foto de rigor i continuar endavant, sin\u00f3 per a respirar, contemplar, escoltar\u2026 per a fondre\u2019m amb el lloc. <\/span><\/p>\n A poc a poc, vaig anar trobant el gust en eixes pauses, i amb elles s\u2019obr\u00ed un mar de possibilitats. Vaig comen\u00e7ar a mutar de ciclista a cicloturista. Ja no devorava quil\u00f2metres, sin\u00f3 moments. Vaig descobrir que la lentitud era un regal. <\/span><\/p>\n I en eixe punt del meu aprenentatge va apar\u00e9ixer la nit. Eixe territori que solem reservar per al descans es va convertir en part essencial dels meus viatges. Un univers propi, ple de matisos, amb sons diferents, amb llums i colors que semblen inventats per a qui s\u2019atrevix a aturar-se. <\/span><\/p>\n Res m\u2019agrada m\u00e9s que buscar un rac\u00f3 apartat de pistes i carreteres, muntar la tenda just quan el dia comen\u00e7a a acomiadar-se i, en lloc de tancar la jornada, obrir-la d\u2019una altra manera. Asseure\u2019m en la meua xicoteta \u201ccadira de dimensionar\u201d 1<\/sup>, veure com el cel canvia de tons, sentir com una part de la fauna s\u2019adorm mentre una altra desperta. Els sons es transformen, naix una nova banda sonora, m\u00e9s suau potser, per\u00f2 no menys m\u00e0gica. <\/span><\/p>\n En eixe descobriment em vaig trobar tamb\u00e9 amb la fotografia nocturna. Immortalitzar la meua tenda sota un mantell d\u2019estreles, amb la Via L\u00e0ctia recordant-me com de menut s\u00f3c i com d\u2019afortunat em sent de poder presenciar un espectacle aix\u00ed, s\u2019ha convertit en un dels majors tresors dels meus viatges. <\/span><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s el que et propose en aquesta ruta, i en totes les que puguen vindre. Potser ja sigues, com jo, alg\u00fa que gaudix viatjant a la deriva. Si \u00e9s aix\u00ed, celebre poder compartir amb tu aquesta manera d\u2019entendre el cam\u00ed, tan saludable per al cos com per a l\u2019\u00e0nima. <\/span><\/p>\n Fes teua la ruta. Desmunta-la, torna-la a muntar, crea tantes variants com desitges: la zona oferix centenars de possibilitats. Per\u00f2 no oblides compartir la teua experi\u00e8ncia: a tots ens agrada viatjar tamb\u00e9 en la deriva dels altres. <\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>