{"id":2992,"date":"2025-10-19T17:55:31","date_gmt":"2025-10-19T15:55:31","guid":{"rendered":"https:\/\/derivalenta.com\/una-camera-per-al-viatge-%f0%9f%93%b8\/"},"modified":"2026-02-17T18:17:44","modified_gmt":"2026-02-17T16:17:44","slug":"una-camera-per-al-viatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/derivalenta.com\/va\/una-camera-per-al-viatge\/","title":{"rendered":"Una c\u00e0mera per al viatge \ud83d\udcf8"},"content":{"rendered":"

Sempre m\u2019ha agradat la fotografia. A tots ens agrada guardar els moments feli\u00e7os (viatges, trobades, persones) potser perqu\u00e8 intu\u00efm que la mem\u00f2ria, amb el temps, tamb\u00e9 es cansa. <\/span><\/p>\n

En els meus primers viatges en bicicleta ja vaig comen\u00e7ar a preocupar-me per l\u2019espai. No volia carregar m\u00e9s del necessari: en tenia prou amb el moviment, el vent a la cara, el so de les rodes sobre el cam\u00ed. Parava nom\u00e9s per a menjar o per a fer alguna foto de rigor. En aquell moment, el tel\u00e8fon era suficient. Gaudia fent fotos i compartint els meus viatges, per\u00f2 encara no sentia la fotografia com una passi\u00f3. <\/span><\/p>\n

Fins que em vaig mudar a un pis buit.<\/span><\/p>\n

Vaig voler fer-lo meu penjant collages amb imatges de les meues rutes, i all\u00ed vaig descobrir una cosa: les fotos del m\u00f2bil (parle de fa m\u00e9s de set anys) no tenien la qualitat suficient per a ampliar-les. Encara no entenia de llum ni de color (eixes hores que hui passe davant de l\u2019ordinador despr\u00e9s d\u2019un cap de setmana de muntanya i pols), per\u00f2 vaig comen\u00e7ar a sospitar que hi havia alguna cosa m\u00e9s darrere d\u2019una bona imatge. <\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Vaig continuar viatjant amb el tel\u00e8fon per pura comoditat, fins que l\u2019acampada va canviar la meua manera de mirar.<\/span><\/p>\n

Al final del dia muntava la tenda, preparava alguna cosa senzilla per a sopar i m\u2019asseia sobre la colxoneta (o en un banc improvisat) a llegir, mentre la vesprada s\u2019esva\u00efa i el cel comen\u00e7ava a encendre\u2019s d\u2019estreles. Passava llargues estones amb una aplicaci\u00f3 de realitat augmentada, identificant constel\u00b7lacions i imaginant hist\u00f2ries en cada tra\u00e7 de llum. <\/span><\/p>\n

Va ser aleshores quan vaig saber que tamb\u00e9 volia guardar aquells moments: la meua tenda il\u00b7luminada sota la nit, el silenci, la calma immensa del camp obert.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Collage<\/div><\/div>
\"Via<\/div><\/div>

No tinc res en contra de la fotografia amb el tel\u00e8fon. Hui les c\u00e0meres m\u00f2bils oferixen resultats magn\u00edfics i s\u00f3n perfectes per a estils com el retrat, la fotografia urbana o de carrer. Per\u00f2 hi ha terrenys on es queden curtes: la fotografia nocturna, la macro, la de fauna o d\u2019esports. Capturar la Via L\u00e0ctia o les traces de les estreles exigix \u00f2ptiques lluminoses i exposicions llargues (entre 10 i 15 segons per a estreles com a punts o light painting, i fins a una hora per a traces completes). <\/span>De tot aix\u00f2, aleshores, no en sabia res. Nom\u00e9s volia atrapar un tros de cel. <\/span><\/p>\n

Aix\u00ed que vaig fer el pas i vaig comprar la meua primera c\u00e0mera: una mirrorless Olympus1<\/sup>, a la qual vaig afegir un objectiu llumin\u00f3s (Panasonic Lumix G 20mm f\/1.7 ASPH). Volia aprendre, jugar, equivocar-me. I des d\u2019aquell moment ja no hi hagu\u00e9 marxa arrere.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Tenia clares les condicions: havia de ser xicoteta, lleugera i resistent, una c\u00e0mera que poguera conviure amb l\u2019equipatge de bikepacking. Despr\u00e9s de llegir i comparar, vaig optar pel sistema Micro Quatre Ter\u00e7os 2<\/sup>: compacte, equilibrat i amb un cat\u00e0leg d\u2019\u00f2ptiques adaptat al viatge. Vaig trobar de segona m\u00e0 una Olympus E-M10 Mark III i, encara que en rebre-la vaig pensar que era enorme, prompte vaig entendre la seua grand\u00e0ria real. Hui em sembla diminuta comparada amb les full frame o APS-C. <\/span><\/p>\n

La prova de foc va arribar mentre creuava Alemanya i Su\u00efssa en bicicleta3<\/sup>. Me la vaig comprar per a aquell viatge, i l\u2019experi\u00e8ncia va ser reveladora. Poc despr\u00e9s vaig actualitzar a la OM-5 (la meua companya actual) i vaig afegir un gran angular i un teleobjectiu compacte.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"C\u00e1maras<\/div><\/div>

Si has arribat fins ac\u00ed, potser compartixes els mateixos dubtes que vaig tindre jo.<\/span>
\nPer aix\u00f2 et deixe alguns apunts personals, m\u00e9s viscuts que t\u00e8cnics, que potser t\u2019ajuden a decidir.<\/span><\/p>\n

Els pros pots vore\u2019ls directament a la galeria <\/a>de Deriva Lenta: el color, la textura, el joc amb la llum.<\/span><\/p>\n

Els contres, te\u2019ls conte ac\u00ed:<\/span><\/p>\n

No m\u2019agrada que la c\u00e0mera tinga un visor que sobresurta del cos: en portar-la a l\u2019esquena acaba clavant-se i resulta inc\u00f2moda. La meua soluci\u00f3 va ser improvisar una funda de neopr\u00e8 retallada per a deixar l\u2019objectiu fora; aix\u00ed puc detindre\u2019m, soltar l\u2019estabilitzador que la mant\u00e9 ferma mentre pedalege (un accessori imprescindible) i disparar en segons. Amb la pr\u00e0ctica, el proc\u00e9s es torna quasi autom\u00e0tic. <\/span><\/p>\n

Tampoc negar\u00e9 que canviar d\u2019objectiu pot ser un destorb: interromp el ritme del pedaleig i exigix un petit ritual de pausa i cura. Per\u00f2, en el meu cas, eixe par\u00e8ntesi s\u2019ha convertit en part del viatge. Porte els objectius en una ronyonera, junt amb la c\u00e0mera (quan em canse de portar-la a l\u2019esquena) i un mini tr\u00edpode. L\u2019ideal seria un objectiu tot terreny, per\u00f2 preferisc la nitidesa dels fixos: solc portar-ne tres, dos de lluminosos i un tele curt. Tot cap en la ronyonera i, encara que m\u2019obliga a detindre\u2019m, ho visc com una manera de mirar amb m\u00e9s calma. <\/span><\/p>\n

Canviar d\u2019objectiu, al final, tamb\u00e9 \u00e9s canviar de perspectiva.<\/span><\/p>\n

He apr\u00e9s a viatjar sense pressa, i cada fotografia es convertix en part del propi trajecte.<\/span><\/p>\n

Potser amb el tel\u00e8fon ja en tens prou.<\/span>
\nPotser preferisques un equip m\u00e9s gran.<\/span>
\nJo, per ara, estic en pau amb el meu.<\/span><\/p>\n

I tu, qu\u00e8 portes en els teus viatges? Qu\u00e8 et va portar a triar la teua c\u00e0mera? <\/span>
\nSi t\u2019abellix compartir-ho, et llegisc als comentaris o a la comunitat de fotografia de Telegram <\/a>de Deriva Lenta.<\/span><\/p>\n

Perqu\u00e8 la bellesa del cam\u00ed tamb\u00e9 es troba en com el mirem.<\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

\u2190<\/span> DERIVA ANTERIOR<\/div>Un Telegram per a unir-los a tots<\/a><\/div>
DERIVA SEG\u00dcENT \u2192<\/span><\/div>La bicicleta com a psic\u00f2loga<\/a><\/div><\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

T\u2019abelleix seguir el rumb de Deriva Lenta?<\/span><\/strong><\/p>\n

Aquestes reflexions apareixen sense calendari, igual que arriben els pensaments que les provoquen.<\/p>\n

Si et ve de gust rebre-les quan sorgeixen, la slowletter \u00e9s el lloc on continuen.<\/p>\n<\/div>

\n
\n\n