Pot sonar a excusa, una manera de justificar per qu\u00e8 necessite una bicicleta o per qu\u00e8 necessite tant de temps per entregar-me a ella. <\/span><\/p>\n Per\u00f2 no ho sent aix\u00ed. Despr\u00e9s de tants anys pedalejant, he arribat a comprendre que el ciclisme ha cuidat m\u00e9s la meua ment que el meu cos, encara que tamb\u00e9 haja fet molt per ell. <\/span><\/p>\n En realitat, totes dues van de la m\u00e0. Sabem que l\u2019exercici allibera dopamina, serotonina, endorfines… petites desc\u00e0rregues de benestar que el cos tradueix en una calma plaent. <\/span><\/p>\n Per a mi, va una mica m\u00e9s enll\u00e0. No \u00e9s tant el ciclisme com a esport, sin\u00f3 la bicicleta com a via d\u2019escapada. <\/span><\/p>\n Quan vaig abaixar el tel\u00f3 de la meua etapa universit\u00e0ria, m\u00e9s llarga del que havia previst perqu\u00e8 la vida laboral em va retenir a la ciutat on havia estudiat, tot va canviar de cop: la feina, la ciutat, la relaci\u00f3 sentimental. Massa girs en molt poc de temps. Em vaig trobar davant d\u2019un buit immens que necessitava omplir i, sense pensar-ho massa, em vaig comprar una bicicleta. Podria haver sigut una guitarra. O una canya de pescar. Fins i tot una videoconsola. Per\u00f2 no. Va ser una bicicleta. Corria l\u2019any 2011. <\/span><\/p>\n La decisi\u00f3 tenia m\u00e9s fons del que havia imaginat. Volia un canvi de vida. Venia d\u2019anys de pluriocupaci\u00f3 per pagar-me els estudis, de dies llargs i mals h\u00e0bits. I, de sobte, tenia temps, i ben a prop, diversos parcs naturals. Passar d\u2019una vida sedent\u00e0ria a la ciutat i endinsar-me en el medi natural va ser gaireb\u00e9 un acte d\u2019instint. <\/span><\/p>\n Aix\u00ed vaig comen\u00e7ar: sense roba t\u00e8cnica, sense nocions de mec\u00e0nica, amb les poques ferramentes que venien amb la bici per reparar una punxada. I, sincerament, poca cosa m\u00e9s fa falta: dues rodes que frenen i ganes de perdre\u2019s. <\/span><\/p>\n La bicicleta em va ajudar a con\u00e9ixer-me. I con\u00e9ixer-me em va ajudar a millorar. <\/span><\/p>\n Estava trist? Pedalejava. Mentre l\u2019aire em colpejava la cara, pensava en els perqu\u00e8s: qu\u00e8 m\u2019ha portat fins ac\u00ed?, tinc part de culpa?, puc canviar-ho?, puc evitar que es repetisca? Hores i hores de conversa amb mi mateix, fins que el pensament es tornava m\u00e9s clar.<\/span><\/p>\n Estava feli\u00e7? Tamb\u00e9 pedalejava. Per celebrar-ho, per estirar l\u2019alegria una mica m\u00e9s. <\/span><\/p>\n Tenia una discussi\u00f3 laboral o personal? Pedalejava. En aquells anys em movia per impuls. Deia el que pensava sense pensar el que deia, i a vegades la franquesa em mossegava de tornada. <\/span><\/p>\n La bicicleta em va donar una eina nova: el moviment com a desc\u00e0rrega.<\/span><\/p>\n Si la r\u00e0bia em bullia per dins, augmentava el ritme fins a no pensar en res m\u00e9s que a respirar. No sempre trobava solucions, per\u00f2 s\u00ed perspectiva. El cansament convertia els problemes en alguna cosa m\u00e9s manejable, els redu\u00efa a la seua justa mesura. <\/span><\/p>\n I quan necessitava resoldre alguna cosa, abaixava el ritme i deixava que les cames mogueren les idees. Sempre acabava arribant a alguna conclusi\u00f3. Potser no definitiva, per\u00f2 suficient per continuar pedalant per la vida amb una c\u00e0rrega m\u00e9s lleugera. <\/span><\/p>\n Vaig comprendre que quasi tot t\u00e9 remei, i que les solucions, quan arriben des de la calma, ho fan per a quedar-se.<\/span><\/p>\n La bicicleta em va ensenyar com funcionaven les meues emocions. Gr\u00e0cies a ella vaig aprendre a cuidar-me, a estimar-me, a ser m\u00e9s pacient. No va ser r\u00e0pid ni planejat, va ser un proc\u00e9s lent, natural. Amb el temps vaig entendre el que havia passat. Tot va encaixar despr\u00e9s, quan ja podia mirar arrere sense soroll. <\/span><\/p>\n Som la suma del que hem viscut. Fins i tot les males decisions ens han portat fins ac\u00ed. Si no ens agrada el resultat, el proc\u00e9s ha de continuar. Si hem apr\u00e9s a estimar-nos, aleshores tot cobra sentit. <\/span><\/p>\n La bicicleta va ser una eina essencial en aquest proc\u00e9s, encara que no l\u2019\u00fanica. Tamb\u00e9 ho van ser els amics, la fam\u00edlia, els llibres… tot all\u00f2 que em va permetre prendre dist\u00e0ncia del present i donar-me l\u2019espai suficient per entendre\u2019m millor. <\/span><\/p>\n Hui la bicicleta ja no \u00e9s la meua psic\u00f2loga, \u00e9s una amiga. Una companya de viatge. No passe tantes hores amb ella com abans, per\u00f2 s\u00e9 que, quan la necessite, continuar\u00e0 ah\u00ed, esperant-me. Disposada a escoltar o simplement a acompanyar-me, mentre torne a perdre\u2019m en una altra deriva. <\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> T\u2019abelleix seguir el rumb de Deriva Lenta?<\/span><\/strong><\/p>\n Aquestes reflexions apareixen sense calendari, igual que arriben els pensaments que les provoquen.<\/p>\n Si et ve de gust rebre-les quan sorgeixen, la slowletter \u00e9s el lloc on continuen.<\/p>\n<\/div>