{"id":4279,"date":"2026-08-13T15:00:46","date_gmt":"2026-08-13T13:00:46","guid":{"rendered":"https:\/\/derivalenta.com\/de-cata-per-territori-rodera\/"},"modified":"2026-08-13T15:04:52","modified_gmt":"2026-08-13T13:04:52","slug":"de-tastet-per-territori-rodera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/derivalenta.com\/va\/de-tastet-per-territori-rodera\/","title":{"rendered":"De tastet per territori Rodera"},"content":{"rendered":"

Si hi ha una ruta que fa temps que desitge rec\u00f3rrer, \u00e9s Rodera, el Cam\u00ed dels Assagadors<\/a>. Per qu\u00e8? Principalment perqu\u00e8 s\u00f3c valenci\u00e0. I, com a tal, admet amb un punt de rubor que encara no he explorat tots els tresors de la meua pr\u00f2pia terra. Rodera \u00e9s just aix\u00f2: l\u2019ocasi\u00f3 perfecta per endinsar-me en una d\u2019aquelles zones que encara em queden per assaborir i retrobar-me amb la bellesa d\u2019un territori que, per a mi, \u00e9s dels m\u00e9s bonics del m\u00f3n. <\/p>\n

Encara presents en el nomencl\u00e0tor de molts pobles valencians, els assagadors s\u00f3n antigues vies pecu\u00e0ries d\u2019origen medieval. Camins molt m\u00e9s modestos en ampl\u00e0ria que les grans carrerades, pels quals el ramat avan\u00e7ava pr\u00e0cticament en fila, un animal darrere de l\u2019altre. Durant segles van connectar les pastures de les serres de l\u2019interior amb les terres agr\u00edcoles del litoral i, sovint, es tra\u00e7aven vorejant els nuclis de poblaci\u00f3 per evitar mol\u00e8sties, malalties i danys als cultius. <\/p>\n

D\u2019alguna manera, Rodera recupera aquell esperit transhumant: partir del Mediterrani, endinsar-se a les muntanyes seguint camins secundaris i antics passos ramaders i, despr\u00e9s de travessar bona part de l\u2019interior valenci\u00e0, tornar de nou a la mar. Una llarga travessia de costa a costa, evitant sempre que \u00e9s possible les grans carreteres i els nuclis de poblaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>

\"Paisatge<\/span><\/div>

D\u2019eixe mateix impuls va n\u00e0ixer tamb\u00e9 Deriva Lenta Slowbiking<\/a>: de les ganes de mostrar el meu pati de jocs, eixe rac\u00f3 del nord de la Comunitat Valenciana que tant m\u2019inspira. El Cam\u00ed dels Assagadors serpenteja pel centre del nostre territori i estic segur que, amb el temps, apareixer\u00e0 algun enamorat de la part sud disposat a convidar-nos tamb\u00e9 a descobrir aquelles terres. <\/p>\n

Abans d\u2019afrontar la ruta completa, vaig tindre l\u2019oportunitat de fer-ne un petit tast de cap de setmana amb un company que havia conegut en una de les eixides de Bikepacking Gathering1<\/sup>. Un company que sintonitzava en una freq\u00fc\u00e8ncia molt semblant a la de Deriva Lenta. Quan em va proposar la idea i vaig dir que s\u00ed, sabia que havia apostat a cavall guanyador. <\/p>\n

La gent de Rodera, sempre amb bon rotllo, ens va preparar un petit bucle per la part nord del tra\u00e7at, la que ens quedava m\u00e9s a m\u00e0 des de les nostres localitats: quasi 150 quil\u00f2metres i m\u00e9s de 3.600 metres de desnivell positiu per descobrir, durant dos dies, alguns dels paisatges pels quals discorre el Cam\u00ed. Ac\u00ed et deixe el track de Wikiloc<\/a>. <\/p>\n

Ens vam despla\u00e7ar fins a Tu\u00e9jar per comen\u00e7ar el recorregut. All\u00ed, en plena Serrania valenciana, vam deixar enrere el cotxe i, despr\u00e9s d\u2019un bon esmorzar (perqu\u00e8 les grans aventures sempre pareixen comen\u00e7ar millor amb la panxa plena), vam acabar de preparar les bicicletes. <\/p>\n

Hi havia ganes. Moltes. <\/p>\n

Eixa barreja de nervis i entusiasme que apareix mentre ajustes l\u2019\u00faltima corretja i saps que, durant les pr\u00f2ximes hores, el teu m\u00f3n es reduir\u00e0 a una cosa tan senzilla com seguir una l\u00ednia sobre el GPS.<\/p>\n

I vam comen\u00e7ar a pedalar.<\/p>\n

Prompte les carreteres van deixar pas a les pistes i ens vam endinsar en un paisatge de pinedes mediterr\u00e0nies, carrascars, camps de sec\u00e0 i barrancs. Un territori de transici\u00f3, dur per moments, on els boscos s\u2019obrin per deixar apar\u00e9ixer els cultius abans de tornar a tancar-se uns quil\u00f2metres m\u00e9s endavant. <\/p>\n

Alpuente, La Yesa, La Cuevarruz, Corcolilla, Aras de los Olmos\u2026 Xicotets pobles van anar apareixent en el nostre cam\u00ed com pauses naturals dins del recorregut. Llocs tranquils, allunyats del soroll de les grans poblacions, on un t\u00e9 la sensaci\u00f3 que la bicicleta no travessa simplement el territori, sin\u00f3 que s\u2019adapta al seu ritme. <\/p>\n

Potser per aix\u00f2 em va agradar especialment trobar tants refugis forestals en bon estat al llarg del recorregut. No nom\u00e9s com a ciclista, sin\u00f3 pensant en les possibilitats que ofereixen perqu\u00e8 rutes com aquesta puguen ser gaudides per persones amb maneres molt diferents de viatjar. <\/p>\n

A mi m\u2019encanta plantar la tenda i dormir a l\u2019aire lliure, per\u00f2 soc conscient que no tothom comparteix eixe entusiasme per l\u2019acampada o el bivac. Saber que hi ha llocs on resguardar-se permet afrontar una aventura de diversos dies d\u2019una altra manera i obri aquest tipus de viatges a un ventall molt m\u00e9s ampli de cicloturistes. <\/p>\n

Curiosament, aquella vegada vaig ser jo qui va decidir deixar la tenda a casa.<\/p>\n

El nostre objectiu per passar la nit era el Refugi Forestal Agua Tom\u00e1s<\/a>. No ten\u00edem massa informaci\u00f3 sobre el que hi trobar\u00edem i potser per aix\u00f2 l\u2019arribada es va convertir en un d\u2019eixos petits moments que romanen en la mem\u00f2ria molt despr\u00e9s d\u2019haver oblidat quil\u00f2metres, desnivells i estad\u00edstiques. <\/p>\n

El refugi va apar\u00e9ixer en un indret recollit, envoltat de natura, amb una zona de p\u00edcnic i el riu T\u00faria discorrent pl\u00e0cidament a penes a trenta metres. Despr\u00e9s de tot un dia pedalant, all\u00f2 ens va par\u00e9ixer poc menys que un hotel de cinc estreles.<\/p>\n<\/div>

\"Refugi<\/span><\/div>

Era 30 d\u2019octubre i la temperatura convidava a pensar-s\u2019ho dues vegades, per\u00f2 tindre el riu all\u00ed davant va acabar imposant-se a qualsevol rastre de sensatesa. Un bany r\u00e0pid en les seues aig\u00fces fredes va ser suficient per llevar-nos de damunt la pols i part del cansament acumulat durant la jornada. <\/p>\n

Despr\u00e9s va arribar la recompensa: entrar al refugi, encendre la llar de foc i deixar que, a poc a poc, la calor omplira l\u2019estan\u00e7a.<\/p>\n

Fora, la nit.<\/p>\n

Dins, el foc.<\/p>\n

De vegades, no cal gaire m\u00e9s.<\/p>\n<\/div>

\"Ciclista<\/span><\/div><\/div><\/div>
\"Ciclistes<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>

La foscor d\u2019aquell rac\u00f3 de l\u2019Alt T\u00faria era tamb\u00e9 una invitaci\u00f3 massa temptadora per deixar la c\u00e0mera guardada. Aix\u00ed que encara hi va haver temps per eixir a fotografiar la nit. Normalment, la fotografia nocturna implica llargues esperes a la intemp\u00e8rie, per\u00f2 aquella vegada tenia trampa: podia passar una estona sota les estreles i tornar despr\u00e9s al contrast c\u00e0lid del refugi, al costat de la llar de foc. <\/p>\n

Aix\u00ed, la fotografia nocturna no semblava tan extrema.<\/p>\n

Vam dormir calents mentre, fora, el T\u00faria continuava corrent.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0 de mat\u00ed, el fred continuava all\u00ed, esperant-nos. Per\u00f2 poques coses ajuden tant a reconciliar-se amb un mat\u00ed fred com sostindre una tassa de caf\u00e9 calent entre les mans mentre escoltes c\u00f3rrer l\u2019aigua. <\/p>\n

Asseguts al costat del refugi, aquell primer caf\u00e9 va ser suficient per comen\u00e7ar a imaginar una segona jornada tan plaent com l\u2019anterior.<\/p>\n

Tocava recollir.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

\"Refugi<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>

Tornar a carregar les bicicletes, ordenar les nostres coses, netejar i deixar el refugi en condicions per als qui arribaren despr\u00e9s. Lluny de convertir-se en una obligaci\u00f3, aquelles petites tasques mec\u00e0niques van tindre alguna cosa de ritual. Guardar, plegar, agranar, comprovar que tot quedava tal com ho hav\u00edem trobat. Accions senzilles que no exigien pensar massa i que, mentre les mans treballaven, semblaven anar esborrant a poc a poc el cansament de les cames. <\/p>\n

Quan vam tornar a pujar a les bicicletes, el cos ja havia ent\u00e9s que encara quedava tota una jornada per davant.<\/p>\n

I aix\u00ed va ser.<\/p>\n

Una altra jornada de pistes, boscos, pobles menuts i parades sense mirar massa el rellotge. Amb la filosofia del slowbiking, vam poder continuar gaudint del territori sense convertir el recorregut en una persecuci\u00f3 de quil\u00f2metres. <\/p>\n

Perqu\u00e8 potser eixa siga una de les coses que m\u00e9s m\u2019atrauen de viatjar en bicicleta: poder travessar un lloc a la velocitat suficient per avan\u00e7ar, per\u00f2 tamb\u00e9 prou a poc a poc per adonar-te que realment est\u00e0s all\u00ed.<\/p>\n

Camins diferents, una mateixa deriva<\/strong><\/h3>\n

Mentre escric aquesta Deriva, no puc evitar pensar en Deriva Lenta. Quan vam rec\u00f3rrer aquests camins, l\u2019any 2023, el projecte encara no existia. Per\u00f2, vist des d\u2019avui, resulta curi\u00f3s recon\u00e9ixer en aquella experi\u00e8ncia algunes de les idees que, dos anys m\u00e9s tard, acabarien donant forma a DL. <\/p>\n

Rodera i Deriva Lenta s\u00f3n projectes diferents, nascuts en llocs diferents i amb les seues pr\u00f2pies inquietuds, per\u00f2 resulta bonic descobrir que hi ha altres persones que miren el territori d\u2019una manera semblant. Persones que entenen que dissenyar una ruta no consisteix \u00fanicament a unir dos punts de la manera m\u00e9s eficient possible. <\/p>\n

Hi ha una altra manera de fer-ho.<\/p>\n

Buscar el cam\u00ed secundari. Preferir una pista a una carretera encara que supose fer una petita volta. Entrar en eixe poble on, aparentment, no hi havia cap ra\u00f3 per entrar. Aturar-se al costat d\u2019un riu. Dormir en un refugi. Al\u00e7ar la mirada del GPS. <\/p>\n

En realitat, potser el slowbiking t\u00e9 ben poc de nou.<\/p>\n

Durant segles, els qui van rec\u00f3rrer els assagadors ja viatjaven adaptant-se al territori. Els camins no eren all\u00ed per arribar abans, sin\u00f3 per poder arribar. Vorejaven pobles, travessaven muntanyes i buscaven els passos que permetien conduir el ramat entre les pastures del litoral i les terres altes. <\/p>\n

Nosaltres portem bicicletes carregades en lloc de ramats, seguim una l\u00ednia digital en lloc de les petjades dels animals i busquem experi\u00e8ncies en comptes de pastures. Per\u00f2 hi ha alguna cosa familiar en aquesta manera d\u2019avan\u00e7ar. <\/p>\n

Potser viatjar a poc a poc no siga tant una nova manera de rec\u00f3rrer el territori com una forma de recuperar alguna cosa que hav\u00edem oblidat.<\/p>\n

Tornar<\/strong><\/h3>\n

Si el que vam rec\u00f3rrer durant aquells dos dies \u00e9s representatiu de la resta del Cam\u00ed dels Assagadors, estic conven\u00e7ut que Rodera va cam\u00ed de convertir-se en una de les meues rutes preferides.<\/p>\n

I potser el millor siga saber que continua all\u00ed.<\/p>\n

Prop de casa.<\/p>\n

Esperant.<\/p>\n

Perqu\u00e8 haver-ne recorregut nom\u00e9s una petita part no ha fet desapar\u00e9ixer les ganes de con\u00e9ixer-la. Ha passat just el contrari. Ara vull seguir eixa l\u00ednia fins al final, jugar amb el track, desviar-me, tornar, descobrir els camins que naixen als seus costats i entendre una mica millor eixe territori que durant massa temps he tingut tan a prop i, alhora, tan lluny. <\/p>\n

Algun dia arribar\u00e0 el moment de rec\u00f3rrer complet el Cam\u00ed dels Assagadors: partir del Mediterrani, deixar enrere la mar per endinsar-me en les serres valencianes i, molts quil\u00f2metres despr\u00e9s, tornar a trobar-la a l\u2019altre extrem del cam\u00ed.<\/p>\n

Fins aleshores, em quede amb aquell mat\u00ed fred al costat del T\u00faria, l\u2019olor de la llar de foc encara impregnada a la roba i dues bicicletes novament carregades davant d\u2019un cam\u00ed que continuava.<\/p>\n

Al cap i a la fi, els assagadors sempre han servit per a aix\u00f2.<\/p>\n

Per continuar avan\u00e7ant.<\/p>\n<\/div>

Veure Relat Visual<\/span><\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
\u2190<\/span> DERIVA ANTERIOR<\/div>Mustang. M\u00e9s enll\u00e0 del Thorong La<\/a><\/div>
<\/div><\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>

T\u2019abelleix seguir el rumb de Deriva Lenta?<\/span><\/strong><\/p>\n

Algunes Derives es conten millor amb calma, quan el cam\u00ed ja ha reposat.<\/p>\n

Si et ve de gust acompanyar aquests viatges quan troben el seu moment, la slowletter \u00e9s una bona manera de seguir el rumb.<\/p>\n<\/div>

\n
\n\n