Per explicar qu\u00e8 significa aix\u00f2 de ser pelegr\u00ed dual<\/em> he de tornar a 2017. I, curiosament, comen\u00e7ar parlant d\u2019una bicicleta. <\/p>\n Aquell any acabava de comprar la meua primera gravel, una Specialized Sequoia d\u2019acer. Buscava una bici que em permetera, b\u00e0sicament, deltejar<\/em>: passejar pel Delta de l\u2019Ebre, on vivia aleshores, sense haver de decidir per endavant per on tornaria a casa. <\/p>\n Treballava a Tortosa i moltes vegades hi anava amb bicicleta de carretera. El problema era que, a la tornada, sempre em venia de gust abandonar l\u2019asfalt, ficar-me entre arrossars i retallar per qualsevol cam\u00ed que apareguera. Amb la bici de carretera no podia. Si anava amb la bicicleta de muntanya de doble suspensi\u00f3 passava just el contrari: podia perdre\u2019m pel Delta tant com volguera, per\u00f2 arrossegava massa bicicleta per a un simple despla\u00e7ament a la faena. <\/p>\n La gravel va resoldre el dilema.<\/p>\n Unia els dos mons sense penalitzar massa en cap dels dos.<\/p>\n Poc despr\u00e9s de comprar-la, un amic amb qui havia fet el Cam\u00ed de Sant Jaume el 2013 des de Benicarl\u00f3 em va proposar rec\u00f3rrer la Via de la Plata<\/a>. Tenia una bicicleta r\u00e0pida, sense suspensions (manteniment m\u00ednim) i, a m\u00e9s, perfecta per a omplir-la d\u2019aquelles alforges que aleshores encara em semblaven curioses: les de bikepacking. <\/p>\n No vaig haver de pensar-m\u2019ho massa.<\/p>\n Vaig comprar les meues primeres bosses i vaig tornar als senders del Cam\u00ed de Sant Jaume, aquesta vegada d\u2019una manera completament diferent.<\/p>\n<\/div> L\u2019experi\u00e8ncia no podia haver sigut millor.<\/p>\n Per aquells anys encara no es veien massa gravel i molt menys bicicletes preparades per a bikepacking al Cam\u00ed. Alguns bicigrins miraven amb una certa sorpresa aquella bicicleta carregada de bosses per tot arreu. Jo tamb\u00e9 estava descobrint una cosa nova: la lleugeresa amb qu\u00e8 podia moure\u2019m portant tot el que necessitava repartit pel quadre. <\/p>\n I em vaig enamorar de l\u2019acer.<\/p>\n De com flexava, de la comoditat, d\u2019aquella sensaci\u00f3 de portar una bicicleta aparentment senzilla que servia per a quasi tot. Des d\u2019aleshores, per a mi, va deixar de ser acer. <\/p>\n Va passar a ser acer valyri<\/em>.<\/p>\n La Sequoia va resultar perfecta per a una ruta com la Via de la Plata. Pistes precioses, senders r\u00e0pids i nets i quil\u00f2metres i quil\u00f2metres d\u2019un Cam\u00ed que ja era excepcional per si mateix. Sevilla, M\u00e8rida, C\u00e0ceres, Salamanca, Zamora… ciutats que vaig disfrutar especialment per tot el que conservaven del seu passat i, entre elles, un rosari quasi interminable de pobles menuts que van fer del viatge una cosa tremendament agradable.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Desviar-nos despr\u00e9s cap al Cam\u00ed Sanabr\u00e9s per evitar repetir el tram final que ja coneix\u00edem del Cam\u00ed anterior va ser un altre encert.<\/p>\n Si haguera de triar, probablement recomanaria aquesta ruta abans que el Cam\u00ed Franc\u00e9s que vaig enlla\u00e7ar des del Cam\u00ed Jacobeu de l\u2019Ebre el 2013. La recorde molt menys massificada, menys comercial i amb una sensaci\u00f3 de viatge que encaixava bastant millor amb mi.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Per\u00f2 encara faltaven uns quants anys per entendre qu\u00e8 tenia a veure tot all\u00f2 amb ser pelegr\u00ed dual.<\/p>\n El 2023 va apar\u00e9ixer una altra bicicleta.<\/p>\n Una Brompton.<\/p>\n La vaig comprar pensant, entre altres coses, en el Jap\u00f3. Venia de travessar Alemanya <\/a>i Su\u00efssa amb gravel l\u2019any anterior, tenia Noruega i el Cap Nord rondant-me tamb\u00e9 pel cap per\u00f2, per al 2024, imaginava una aventura completament diferent: rec\u00f3rrer el Jap\u00f3 amb una bicicleta plegable de sis velocitats.<\/p>\n<\/div> Sobre el paper, almenys al meu cap, el pla era magistral.<\/p>\n Fins que vaig comen\u00e7ar a preparar el viatge de veritat.<\/p>\n Com m\u00e9s llegia sobre el Jap\u00f3, m\u00e9s dubtes tenia. Molts dels santuaris i llocs que volia visitar estaven plens d\u2019escales. Els dotze quilos de la Brompton, que en altres contextos podien significar llibertat, van comen\u00e7ar a semblar-me una c\u00e0rrega. Hauria de buscar constantment on deixar-la o carregar-la plegada per poder accedir a determinades localitzacions. <\/p>\n Per\u00f2 el que va acabar de desmuntar el pla va ser una fotografia.<\/p>\n La vaig trobar per Internet.<\/p>\n Una pagoda rogenca de tres pisos emergia entre la vegetaci\u00f3. Al darrere, una enorme cascada queia des de la muntanya completant una d\u2019aquelles imatges que costa creure que existisquen fora d\u2019una pantalla. <\/p>\n Em vaig quedar atrapat en ella.<\/p>\n A partir d\u2019aquell moment hi va haver un lloc que va passar a estar per damunt de quasi tots els altres en el meu viatge: Nachi Taisha.<\/p>\n Tenia clares algunes localitzacions (Kyoto, els Alps Japonesos) i fins i tot vaig arribar a plantejar-me reduir al m\u00ednim el meu pas per T\u00f2quio, una ciutat la magnitud de la qual em produ\u00efa m\u00e9s estr\u00e8s que curiositat. Per\u00f2 aquella fotografia havia introdu\u00eft una destinaci\u00f3 nova al mapa. <\/p>\n Buscant com arribar-hi vaig descobrir una cosa que va acabar de canviar el viatge.<\/p>\n El Kumano Kodo.<\/a><\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Una antiga xarxa de camins de pelegrinatge a trav\u00e9s de les muntanyes Kii, agermanada amb el Cam\u00ed de Sant Jaume. Dos camins situats pr\u00e0cticament en extrems oposats del m\u00f3n i, alhora, units per una cosa excepcional: s\u00f3n les dues \u00faniques rutes de pelegrinatge inscrites com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. <\/p>\n I hi havia un detall m\u00e9s.<\/p>\n El Kumano Kodo calia rec\u00f3rrer-lo a peu.<\/p>\n M\u00e9s clar, aigua.<\/p>\n Vaig descobrir, a m\u00e9s, que aquells que podien acreditar haver fet el Cam\u00ed de Sant Jaume i complien els requisits establits a Kumano podien registrar-se com a pelegrins duals.<\/p>\n Jo guardava les meues Compostel\u00b7les.<\/p>\n Nom\u00e9s em faltava caminar.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Pot semblar una excusa una mica absurda per canviar completament la manera de viatjar despr\u00e9s de tants anys de bikepacking.<\/p>\n Probablement ho era.<\/p>\n Per\u00f2 va ser suficient.<\/p>\n La Brompton es va quedar a casa.<\/p>\n Vaig triar la Nakahechi, la hist\u00f2rica Ruta Imperial de Kumano<\/a>. Entre les diferents possibilitats em va semblar l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s assumible per a la meua primera experi\u00e8ncia d\u2019aquest tipus. <\/p>\n Aix\u00f2 d\u2019assumible <\/em>va durar unes poques hores.<\/p>\n Nom\u00e9s arribar a Osaka em vaig concedir una mica de temps per aclimatar-me. Al canvi horari, a la calor d\u2019agost i, sobretot, a la quantitat d\u2019est\u00edmuls nous que apareixien constantment: colors, arquitectura, menjar, persones i costums que poc tenien a veure amb els meus. <\/p>\n Vaig passejar per la ciutat sense massa pressa. Ja tindria ocasi\u00f3 de tornar-hi i disfrutar-la amb calma al final del viatge. <\/p>\n Despr\u00e9s em vaig traslladar a Tanabe, un dels punts d\u2019entrada habituals al Kumano Kodo.<\/p>\n All\u00ed va oc\u00f3rrer una d\u2019aquelles petites casualitats que fan que un viatge comence fins i tot abans de posar-se a caminar.<\/p>\n A l\u2019allotjament vaig coincidir amb un mexic\u00e0 que acabava de rec\u00f3rrer el cam\u00ed en sentit contrari i acabava la seua peregrinaci\u00f3 precisament all\u00ed. Vam sopar junts, vam compartir experi\u00e8ncies, unes quantes rialles i una amistat que, encara que siga en forma d\u2019Instagram, encara perdura. <\/p>\n L\u2019endem\u00e0 va comen\u00e7ar el meu Kumano Kodo.<\/p>\n Serien nom\u00e9s quatre dies.<\/p>\n Quatre dies dins d\u2019un viatge d\u2019un mes pel Jap\u00f3.<\/p>\n Aleshores encara no sabia que acabarien sent un viatge dins del viatge.<\/p>\n Seguint les recomanacions que havia trobat durant la preparaci\u00f3, vaig reservar amb antelaci\u00f3 allotjament al llarg de la ruta. All\u00ed no hi ha albergs, i els pobles s\u00f3n tan rurals que no disposen d\u2019oferta tur\u00edstica. All\u00f2 em va portar a dormir en cases tradicionals japoneses, sobre futons, menjar el que preparaven els seus propietaris i entrar durant uns dies en una quotidianitat que probablement mai hauria conegut viatjant d\u2019una altra manera.<\/p>\n<\/div> L\u2019idioma, curiosament, va acabar important ben poc.<\/p>\n En aquella zona a penes vaig trobar gent que parlara angl\u00e9s. Durant els sopars recorr\u00edem a gestos, paraules soltes i totes aquelles eines improvisades que apareixen quan dues persones tenen inter\u00e9s a entendre\u2019s. <\/p>\n I ens enten\u00edem.<\/p>\n Molts d\u2019aquells sopars acabaven entre rialles.<\/p>\n Despr\u00e9s hi havia el cam\u00ed.<\/p>\n Sempre m\u2019havia semblat dur\u00edssim fer el Cam\u00ed de Sant Jaume a peu. En bicicleta hi ha un petit avantatge que potser nom\u00e9s valores quan deixes de tindre\u2019l: \u00e9s la bicicleta la que transporta bona part del pes. Les cames treballen, s\u00ed, per\u00f2 pots deixar de pedalejar en una baixada i continuar avan\u00e7ant. <\/p>\n Caminant no hi ha eixa treva.<\/p>\n Cada metre et pertany.<\/p>\n No en vaig ser plenament conscient fins unes poques hores despr\u00e9s de comen\u00e7ar el Kumano Kodo.<\/p>\n Els primers segells van arribar als petits \u014dji <\/em>que apareixen al llarg del cam\u00ed, antics llocs sagrats integrats en la ruta. Amb la credencial acabada d\u2019estrenar i la c\u00e0mera a la m\u00e0, durant aquelles primeres hores probablement vaig ser la persona m\u00e9s feli\u00e7 del m\u00f3n. <\/p>\n Feia fotos a tort i a dret.<\/p>\n Boscos, senders, petits santuaris, detalls que no entenia i que precisament per aix\u00f2 em fascinaven.<\/p>\n Fins que el cam\u00ed va comen\u00e7ar a mirar cap amunt.<\/p>\n I va continuar mirant cap amunt.<\/p>\n Els desnivells prompte van posar cada cosa al seu lloc. A les pujades s\u2019hi sumaven la calor i una humitat que, fins i tot per a alg\u00fa acostumat al litoral mediterrani, resultaven dif\u00edcils d\u2019assumir. <\/p>\n Per sort, el paisatge tenia una certa capacitat per fer oblidar tota la resta.<\/p>\n Almenys durant uns minuts.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Les nits eren el contrapunt perfecte.<\/p>\n Arribar a la casa on havia de dormir i trobar preparat un d\u2019aquells banys japonesos es va convertir en un petit oasi despr\u00e9s de cada jornada.<\/p>\n El ritual era completament diferent del meu.<\/p>\n Seure en un petit tamboret davant d\u2019un espill, llavar-te i ensabonar-te all\u00ed abans d\u2019entrar completament net en una banyera d\u2019aigua tan calenta que, al principi, costa entendre on \u00e9s exactament la part relaxant de l\u2019assumpte.<\/p>\n Fins que hi entres.<\/p>\n I aleshores ho entens.<\/p>\n \u00c9s sorprenent la capacitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 per adaptar-se als costums dels altres.<\/p>\n Especialment quan s\u00f3n tan plaents (o m\u00e9s) que els propis.<\/p>\n Despr\u00e9s arribava el menjar, els gestos, alguna copa de sake, les rialles i, finalment, el futon.<\/p>\n I l\u2019endem\u00e0, una altra vegada el cam\u00ed.<\/p>\n Tamb\u00e9 havia llegit que el temps podia canviar al Jap\u00f3 amb una rapidesa considerable.<\/p>\n Llegir-ho i viure-ho van resultar ser coses bastant diferents.<\/p>\n Agost \u00e9s \u00e8poca de pluges i tifons, i el segon i el tercer dia de peregrinaci\u00f3 em va tocar caminar sota tempestes com no n\u2019havia vist mai.<\/p>\n No era una d\u2019aquelles pluges d\u2019estiu que alleugen la calor.<\/p>\n All\u00f2 era una altra cosa.<\/p>\n Els trons retrunyien sobre mi mentre queia tanta aigua que, en alguns moments, a penes podia distingir el que tenia uns metres per davant. La intensitat podia disminuir durant una estona i, de sobte, tornar amb una viol\u00e8ncia inusitada. <\/p>\n Els senders van deixar de semblar senders.<\/p>\n Eren petits rius.<\/p>\n I els meus peus van passar hores dins d\u2019unes sabatilles completament xopades.<\/p>\n En acabar la primera d\u2019aquelles jornades tenia ferides en pr\u00e0cticament tots els dits.<\/p>\n Aquella nit vaig pensar que el meu Kumano Kodo podia haver acabat all\u00ed.<\/p>\n No hi va haver cap gran decisi\u00f3 heroica.<\/p>\n Em vaig fer les cures, vaig embenar el que havia d\u2019embenar i me\u2019n vaig anar a dormir.<\/p>\n Al mat\u00ed decidiria.<\/p>\n I al mat\u00ed els peus van respondre.<\/p>\n Amb els dits embenats vaig tornar a eixir sota la pluja.<\/p>\n Curiosament, vaig poder caminar sense dolor.<\/p>\n Aix\u00ed que vaig continuar.<\/p>\n Al final d\u2019aquella jornada vaig arribar a Kumano Hongu Taisha.<\/p>\n<\/div> All\u00ed vaig poder acreditar el Cam\u00ed de Sant Jaume, completar els requisits del Kumano Kodo i registrar-me oficialment com a pelegr\u00ed dual<\/a>.<\/p>\n Despr\u00e9s va arribar una cosa que no esperava viure amb tanta intensitat: la cerim\u00f2nia del taiko.<\/p>\n Em van explicar com havia de colpejar el gran tambor sagrat i vaig participar en aquell petit ritual reservat a aquells que havien completat les dues peregrinacions.<\/p>\n Mai he sabut desenvolupar-me massa b\u00e9 quan altres persones celebren amb entusiasme una cosa que jo considere un assoliment personal.<\/p>\n Em fa una certa vergonya.<\/p>\n Aquella alegria aliena em feia enrojolar.<\/p>\n Per\u00f2, despr\u00e9s de diversos dies compartint les seues cases, el seu menjar, els seus costums i alguna copa de sake, tampoc em semblava ja tan estranya.<\/p>\n Potser alguna cosa havia comen\u00e7at a canviar.<\/p>\n El curi\u00f3s era que, oficialment, ja podia considerar-me pelegr\u00ed dual.<\/p>\n Per\u00f2 el meu cam\u00ed no havia acabat.<\/p>\n Almenys no el meu.<\/p>\n Encara quedava Nachi.<\/p>\n La credencial deia una cosa.<\/p>\n La fotografia que m\u2019havia portat fins all\u00ed en deia una altra.<\/p>\n Per a mi, la peregrinaci\u00f3 acabaria quan estiguera davant d\u2019aquella pagoda i aquella cascada que mesos enrere havien aparegut en una pantalla i havien aconseguit desmuntar un viatge sencer.<\/p>\n Aix\u00ed que vaig afrontar l\u2019\u00faltima jornada amb les sabatilles encara humides del dia anterior i diversos dits embenats.<\/p>\n Va tornar a ser dura.<\/p>\n Per\u00f2 aquesta vegada la pluja va donar bastant m\u00e9s treva.<\/p>\n I vaig continuar caminant.<\/p>\n Ja portava amb mi la petita satisfacci\u00f3 (probablement bastant infantil) d\u2019haver comprovat en la web oficial que el meu nom formava part d\u2019aquell grup de pelegrins duals.<\/p>\n Era com un xiquet amb sabates noves.<\/p>\n Encara que, en el meu cas, les sabates estaven xopades i els peus plens de ferides.<\/p>\n Per\u00f2 el premi de veritat encara estava per arribar.<\/p>\n Despr\u00e9s de diversos dies de boscos, desnivells, calor i tempestes, el temps va decidir concedir-me una treva.<\/p>\n En arribar, va eixir el sol.<\/p>\n I all\u00ed estava.<\/p>\n La imatge que havia vist tants mesos enrere.<\/p>\n La pagoda.<\/p>\n La muntanya.<\/p>\n I al darrere, precipitant-se des d\u2019ella, la cascada de Nachi.<\/p>\n Em va deixar sense al\u00e9.<\/p>\n Havia viatjat fins all\u00ed per una fotografia i, com a apassionat de la fotografia, el primer que havia imaginat durant mesos era poder fer la meua pr\u00f2pia versi\u00f3 d\u2019aquella imatge.<\/p>\n La vaig fer.<\/p>\n<\/div> I m\u2019agrada molt.<\/p>\n Per\u00f2 cap fotografia t\u00e9 massa a fer davant de la sensaci\u00f3 d\u2019arribar caminant fins al lloc que un dia va aconseguir canviar tots els teus plans.<\/p>\n Aquella imatge havia sigut el principi.<\/p>\n Estar davant d\u2019ella era el final.<\/p>\n O aix\u00f2 pensava.<\/p>\n En nom\u00e9s quatre dies havia viscut un viatge excepcional dins d\u2019un altre viatge.<\/p>\n Encara em quedava quasi tot agost per davant i una bona part del Jap\u00f3 per descobrir. Per un moment fins i tot vaig arribar a preguntar-me si comen\u00e7ar per aquells paisatges tan salvatges podia fer que tota la resta em sabera a poc. <\/p>\n Per sort, el Jap\u00f3 es va encarregar r\u00e0pidament de demostrar-me que no.<\/p>\n Per\u00f2 alguna cosa s\u00ed que havia canviat.<\/p>\n Fins aleshores la meua manera de viatjar estava estretament lligada a una bicicleta. Gravel, bikepacking, autosufici\u00e8ncia. Anys buscant camins, carregant el necessari i aprenent a espavilar-me lluny de casa. <\/p>\n Viatjar en bicicleta continua tenint alguna cosa profundament alliberadora per a mi.<\/p>\n Aix\u00f2 no va canviar.<\/p>\n El que va canviar va ser descobrir que potser durant massa temps havia conf\u00f3s la meua manera de viatjar amb l\u2019eina que utilitzava per fer-ho.<\/p>\n L\u2019experi\u00e8ncia acumulada durant tants anys damunt d\u2019una bicicleta no es va quedar a casa amb la Brompton. Va viatjar amb mi. <\/p>\n La capacitat per improvisar. Per adaptar-me. Per continuar endavant quan les coses no ixen com estaven previstes. Per estar sol sense sentir-me necess\u00e0riament sol. Per acceptar que un cam\u00ed pot canviar en qualsevol moment. <\/p>\n Tot all\u00f2 tamb\u00e9 cabia en una motxilla.<\/p>\n Potser eixe va ser el vertader significat de convertir-me en pelegr\u00ed dual.<\/p>\n No sols haver recorregut dos pelegrinatges separats per milers de quil\u00f2metres.<\/p>\n Tamb\u00e9 descobrir dues maneres diferents d\u2019avan\u00e7ar.<\/p>\n I et contar\u00e9 un secret.<\/p>\n Des d\u2019aleshores em ronda pel cap la idea de crear algun dia una cosa semblant a Deriva Lenta Slowbiking, per\u00f2 a peu. Camins tranquils, motxilla a l\u2019esquena i temps suficient per perdre\u2019s una mica pel cam\u00ed. <\/p>\n Qui sap.<\/p>\n Fa molts anys que tinc Deriva Lenta al cap i, per fi, enguany li he pogut donar forma. Potser algun dia aquesta ser\u00e0 una altra de les seues variants. <\/p>\n La resta d\u2019aquell mes pel Jap\u00f3 pertany a una altra hist\u00f2ria. Si tens curiositat, una part viu al meu perfil de fotografia de carrer d\u2019Instagram.<\/a> <\/p>\n Ac\u00ed no.<\/p>\n Ac\u00ed nom\u00e9s hi ha espai per als camins tranquils i les rutes m\u00e0giques.<\/p>\n I el Kumano Kodo va ser les dues coses.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>![\"Bicicleta](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Bicicleta-de-bikepacking-apoyada-en-un-arbol-con-la-flecha-del-Camino-de-Santiago.webp\")
<\/a><\/span><\/div>![\"Bicicleta](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Bicicleta-con-alforjas-de-bikepacking-con-catedral-al-fondo.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Bicigr\u00ed](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Bicigrino-esperando-junto-a-bici-de-gravel.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Cicloturista](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Cicloturista-sentado-contemplando-un-acueducto-romano.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Cicloturistes](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Cicloturisas-y-sus-bicis-junto-a-letrero-de-Caceres.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Cicloturista](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Cicloturista-con-equipacion-de-lluvia-y-reflector-amarillo.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Ciclista](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Ciclista-junto-a-la-Cruz-de-Ferro-en-el-Camino-de-Santiago-Frances-Leon.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Bicicleta](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Bicicleta-con-alforjas-reclinada-en-un-pilar-de-la-Via-de-la-Plata.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Brompton](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Brompton-apoyada-en-muro-de-costa-con-letrero-pintado-en-la-pared.webp\")
<\/span><\/div>![\"Desviament](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Desvio-con-escaleras-de-madera-en-el-monte-de-la-Kumano-Kodo.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Pelegr\u00ed](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Peregrino-escribiendo-en-una-habitacion-tradicional-japonesa-en-la-Kumano-Kodo.webp\")
<\/a><\/span><\/div>![\"Sender](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Sendero-entre-cedros-y-rayos-de-luz-en-la-Kumano-Kodo-Japon.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Sender](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Sendero-entre-cedros-y-musgo-en-la-Kumano-Kodo-Japon.webp\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"Escalinata](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Escalinata-entre-cedros-y-linternas-de-piedra-en-la-Kumano-Kodo-Japon.webp\")
<\/a><\/span><\/div>![\"Santuari](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Santuario-Kumano-Hongu-Taisha-en-la-Kumano-Kodo-Japon.webp\")
<\/a><\/span><\/div>![\"Pagoda](\"https:\/\/derivalenta.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Pagoda-de-Seiganto-ji-y-cascada-Nachi-en-la-Kumano-Kodo-Japon.webp\")
<\/a><\/span><\/div>